Lliçó 17. Tercera part: Cendra de calendari. Capítol IV

FRAGMENT DE TEXT

Un besllum de lluna filtrat de sobte pels núvols, li va permetre distingir el que va creure que eren cavalls, que esbrotaven l’herba de la riba.

Però va sentir una fregadissa, la flama d’un llumí trencà la fosca. A la primeria, la claror rogenca va enlluernar-lo i espesseí més la negror de la figura. La flameta es va enlairar fins a la punta d’un cigarret, el llumí es mantingué al nivell del rostre més estona de la necessària i el llaüter va veure el ramader pirata, cap del ramat i
va adonar-se, mentre se li feia un nus a les entranyes, que des del joc de llum i ombra d’aquella fesomia el miraven els ulls del Fermí dels Cims a qui creien mort des de la guerra.