Un record, com el del Nelson
Aquest Nadal passat vaig assistir a una representació d'escola d'un fragment dels "Pastorets", l'Anunciata. Em va recordar la meva infància, jo fent d'Arcàngel Sant Gabriel. Doncs bé, després del moment seriós i emocionat d'anunciar a Maria que seria mare, em retirava solemnement caminant de recules i... vaig ensopegar amb un tamboret que era rera, en el meu camí. L'estrèpit i el meu trontoll van treure tota solemnitat al moment. Ja em van voler avisar des de dins, però no hi van ser a temps.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada