Sonet dedicat a la Primavera
i en record de Mequinensa
Gea la deessa mare terra
ja sent dins les seves profunditats,
![](https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi5iP1wUyxtHLRfpZNVj2nC15TsErqEpW6BolSML1gC6cPxCm61N7XG34IoWPpjH8MW5FKVYwLIWUqQMAq-P9-8IiZex3EASbCCeE0A6Hz0WPjqUVy97J0KGyOj2vyETB3rfPxe8iui7Aw/s400/CAC9IN4P.jpg)
el naixement de la primavera,
de nou, sava nova, vida, esclats.
El mil nou-cents setanta-u, però
no va ser així per Mequinensa,
no hi va haver més Primavera,
la destrucció total va ser raó.
Ni nous fruits ni res, ombres i records.
Finalment hi van arribar nous nords,
oblidar, fer cara a nous acords
Mequinensans, la vida, per viure,
nous i antics, xics i grans, tots, amb l’Ebre,
vides i històries per reviure.
Josepa Vendrell
28.03008
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada