![](https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgFdNPe0bIwYm6mYapt_mhyphenhyphen8ehNTB5z_CvoqBJSMn2yePkZNC7Wv2EY-h-taaaNvGf7pCCssJUexH4PZ6JJTmqKPjoGpuYhyphenhyphenX6Dx2rKmDZztSACnPLsE9GHzxrzJ6TGSdoW30EeCjLP8QM/s320/DSC_0294.jpg)
L’enterrament del senyor Jaume de Torres
Tal com cinema
mut, fet en blanc i negre,
sincopats gestos,
amb erràtiques masses,
no mudes, quina pena!
L’orgull dels Torres,
de sempre la Carlota,
va patir massa.
Tohom va ser culpable,
gos, pànic, crits i dones.
Sempre, el ròssec,
sempre, l’aniversari,
obligat, filla
devota, agraïda,
de la plebs, burla, befa.
Tal com cinema
mut, fet en blanc i negre,
sincopats gestos,
amb erràtiques masses,
no mudes, quina pena!
L’orgull dels Torres,
de sempre la Carlota,
va patir massa.
Tohom va ser culpable,
gos, pànic, crits i dones.
Sempre, el ròssec,
sempre, l’aniversari,
obligat, filla
devota, agraïda,
de la plebs, burla, befa.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada