L’enterrament del senyor Jaume de Torres

Tal com cinema
mut, fet en blanc i negre,
sincopats gestos,
amb erràtiques masses,
no mudes, quina pena!

L’orgull dels Torres,
de sempre la Carlota,
va patir massa.
Tohom va ser culpable,
gos, pànic, crits i dones.

Sempre, el ròssec,
sempre, l’aniversari,
obligat, filla
devota, agraïda,
de la plebs, burla, befa.