MENDELSSOHN, NIT DE WALPURGIS
El dissabte 15 de març de 2008, a les 7 de la tarda, al centenari Palau de la Música Catalana es va poder escoltar aquesta obra escepcional. Amb l’Orquestra Simfònica del Vallès, el Cor Madrigal, i tres solistes (magnífics)
Parla d’una tradició germànica d’abans del cristianisme, de santa Valpurga monja benedictina enterrada a Eichstätt. La seva festa se celebra l’1 de maig. Per la coincidència, però, de la commemoració amb les celebracions paganes i els rituals satànics de la primavera, el seu nom fou associat amb l’anomenada nit de Walpurgis.
Al nord d’Europa hom creia que durant la nit del 30 d’abril, data significativa en el calendari pagès, les bruixes es passejaven pels camps com a símbol del seu poder. Els camperols per tal de defensar les cases, els camps i les establies, feien creus amb branques, les col·locaven a les portes, encenies fogueres i feien repicar les campanes. Actualment aquestes tradicions, es conserven especialment a Suècia.
Aquesta llegenda fou recollida per Goethe en un escena del Faust.
Mendelssohn va fer una cantata d’exultant transcripció musical, rica i profunda a la vegada.
El text i el cor exemplifiquen les pors que volien transmetre les fetilleres i així no permetre l’esclat de la primavera. I també descriuen, la lluita no cruent d’homes i dones per defensar la terra que era la seva vida i fer que es produís la tan necessària fertilització una vegada més. S’ha de poder oir.
Aquesta reflexió ve a tomb perquè els habitants de Mequinensa no van poder defensar-se de la maledicció de la guerra civil, primer, i la demolició del seu poble, després. Cap conjur ni cap creu de branca, ni cap foguera ni cap toc de campana no va poder impedir el malefici.
El dissabte 15 de març de 2008, a les 7 de la tarda, al centenari Palau de la Música Catalana es va poder escoltar aquesta obra escepcional. Amb l’Orquestra Simfònica del Vallès, el Cor Madrigal, i tres solistes (magnífics)
Parla d’una tradició germànica d’abans del cristianisme, de santa Valpurga monja benedictina enterrada a Eichstätt. La seva festa se celebra l’1 de maig. Per la coincidència, però, de la commemoració amb les celebracions paganes i els rituals satànics de la primavera, el seu nom fou associat amb l’anomenada nit de Walpurgis.
Al nord d’Europa hom creia que durant la nit del 30 d’abril, data significativa en el calendari pagès, les bruixes es passejaven pels camps com a símbol del seu poder. Els camperols per tal de defensar les cases, els camps i les establies, feien creus amb branques, les col·locaven a les portes, encenies fogueres i feien repicar les campanes. Actualment aquestes tradicions, es conserven especialment a Suècia.
Aquesta llegenda fou recollida per Goethe en un escena del Faust.
Mendelssohn va fer una cantata d’exultant transcripció musical, rica i profunda a la vegada.
El text i el cor exemplifiquen les pors que volien transmetre les fetilleres i així no permetre l’esclat de la primavera. I també descriuen, la lluita no cruent d’homes i dones per defensar la terra que era la seva vida i fer que es produís la tan necessària fertilització una vegada més. S’ha de poder oir.
Aquesta reflexió ve a tomb perquè els habitants de Mequinensa no van poder defensar-se de la maledicció de la guerra civil, primer, i la demolició del seu poble, després. Cap conjur ni cap creu de branca, ni cap foguera ni cap toc de campana no va poder impedir el malefici.
(amb el suport de programa de mà i de L'Enciclopèdia.cat)
1 comentari:
M'ha semblat molt interessant aquesta tradició germànica i molt ben trobada la relació amb Mequinensa.
Les fotografies... impressionants!!!
Publica un comentari a l'entrada