"Un pany de paret on s'aguantava el marc d'una finestra oberta a la desolació..."

Això no, no era
desolació: miratge.
La neu eterna,
de "Peña Montañesa"
i "Doncella dormida"

lluïa hermosa;
tot mal sòn s`esvaïa,
visiò dolça,
lenitiva animosa,
miracle necessari.

Lluitar i viure
era el fer que, calia,
pols i Monegres
i calitges del Cinca,
oblidar, seguir la taca

seguir el Segre
enlluernador: casa,
sola, en runes,
però, la seva vida,
era definitiva.

Josefina Vendrell
21.02.08