Al capítol I de la Tercera part, CENDRA DE CALENDARI de Camí de sirga, Jeús Moncada usa esment quan es refereix a la ment, concretament ho fa a les frases ¿Com hauria pogut passar per l'esment del pobre vell? -es deia l'Alfons Garrigues.
I Barrejats entre els revoltims dels records dels qui tornaven, acudiren també a l'esment del barquer, els vilatans que s'emportaven...
Al Diccionari Eimològic de Joan Coromines, referent a aquest ús diu al costat de l'entrada MENT: 'Potència intel·lectual' "Fora del gran Doctor (Llull), no el veiem a l'Edat Mitjana més que en les locucions verbals i adverbials"...
I Barrejats entre els revoltims dels records dels qui tornaven, acudiren també a l'esment del barquer, els vilatans que s'emportaven...
Al Diccionari Eimològic de Joan Coromines, referent a aquest ús diu al costat de l'entrada MENT: 'Potència intel·lectual' "Fora del gran Doctor (Llull), no el veiem a l'Edat Mitjana més que en les locucions verbals i adverbials"...
Esment i esmentar, derivats de forma incerta, peculiar del català. És probable que esmentar sigui derivat d'esment, més que viceversa.
1 En els passatges de Muntaner i BMetge "y parà ments als menestrals que-y-stava axí, com drapers"...
2 Sembla particular del Migjorn valenciá.
El Diccionari Català, Valencià, Balear, com a primera entrada hi ha ment i més avall cita esment.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada