"La nit estalziava els racons del saló després de despintar els geranis de la balconada; a l'Ebre calmós ja suraven els estels" Intenta fer un haikú a partir d'aquest excel·lent material literari.
La nit, com sutge
el saló enfosquia.
Difuminava
trets i figures.
Calmós, dens, el pare Ebre,
estels mostrava.
La nit, com sutge
el saló enfosquia.
Difuminava
trets i figures.
Calmós, dens, el pare Ebre,
estels mostrava.
Dramatització de la tertúlia del Saló de les Verges Martírs: La reunió es feia al saló de les pintures de Ramon Casas al Círcol del Liceu. L'Esperança d'Aigüescaldes, fadrina envellida i bocamolla, va dir:
- Diuen...
- ¿Què? - va exclamar la Ció Palol, secardina i estràbica.
- ¿Què? - va cloquejar la Tònia Soleres, polposa i flasca.
- ¿Què?- etzivà l'Isolda Ribes, blanenca i fleuma.
- Prepareu les vostres orelles, us agradarà. Respongué l'Esperança. S'empassà d'un sol glop el vodka que li quedava, i tot mirant de reüll la Carla de Ponts, deixà anar: - Diuen que el Ferran Ridaura ha tornat a la vila.
- Oh! - es va atonir la Isolda.
- Oh! - es va enlluernar la Tònia.
- Oh! - va fascinar-se Ció.
"Marcolfa" va persar la Malena, que se n'anava al labavo.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada