Aigua i Música
Contemplar aigua: el mar, un rierol... i escoltar música a l’ensems, sembla que no hi pot haver més festa pels sentits. Són dues sublimacions per a l’esperit: l’aigua entra per la vista, per l’olfacte, per la pell, per l’oïda i la música per la vista, per la pell, per l’oïda, per l’ànima.
Llegir Camí de Sirga fa sorgir el neguit, la pruïja de la necessitat de l’aigua: de tenir-la prop, d’escoltar la seva remor, de contemplar-la, de notar-la. La seva fresca visió asserena l’esperit i relaxa el cos. Ja ho diu el vell adagi: l’aigua es font de vida… I de fons una melodia
Una sortida de sol, amb el dia fresc, acabat d’estrenar, el colors del cel són tendres, suaus… I de fons una melodía. I també una posta de sol amb el luxe de la barrija barreja de colors que a poc a poc es van fonent cap la grisor i la nit. L’aigua reflecteix i atrapa per uns instants tanta bellesa de la natura… I de fons una melodía.
Un element de vida, de plaer dels sentits: l’aigua; només podia estar unit a un altre plaer dels sentits: la música. Res millor que notes i notes unides en galanes melodies: sardanes! On flabiols, tamborí, tibles, tenores, trompetes, fiscorns, trombó i contrabaix emeten sons que parlen, que penetren a través de l’oïda, de la pell, dels ossos, fins el racó més íntim del nostre cos, alberg de l’esperit. Escoltades prop d’aigua, fan exclamar com Mn. Costa i Llovera: Oh! vida, oh! noble sort.
Hi ha composicions que reblen aquet pensament:
Del mestre Joaquim Serra la sardana Vora el rierol i les cançons Brollador gentil i Cançó del port.
Aigua avall de Saderra i Puigferrer. Per cert que aquest títol correspon també a un llibre de Josep Ma. Folch i Torres de la primera època, abans del Patufet i de les Pàgines viscudes.
N’he trobat que glossen les virtuts del líquid: com Aigua bona tenim de Camps i Comellas. Aigua de llana de Galdon i Arrué, Aigua del Montseny de Damunt i Ferré, Aigua picant de Casanovas i Gafarot.
Situacions agradables com: Peix a l’aigua de Xandrich i Crosas, El mirall d’aigua de Rigau i Poch, El remoreig de l’aigua de Medina, La cançó del lliri d’aigua de Catulí i Marquès, La font de la Bona Aigua de Segarra i Robert, La frescor de l’aigua d’Enric Ribas, L’aigua del meu riu de Cassanyes i Edo, Notes d’aigua de Pujolar i Jiménez, aquest darrer com si m’hagués endevinat la idea..
Agraeixo de tot cor al senyor Francesc Manaut info@sardanista.cat i al mestre Jesús Ventura de la comissió del centenari de Joaquim Serra, la valuosa informació que m’han facilitat.
Contemplar aigua: el mar, un rierol... i escoltar música a l’ensems, sembla que no hi pot haver més festa pels sentits. Són dues sublimacions per a l’esperit: l’aigua entra per la vista, per l’olfacte, per la pell, per l’oïda i la música per la vista, per la pell, per l’oïda, per l’ànima.
Llegir Camí de Sirga fa sorgir el neguit, la pruïja de la necessitat de l’aigua: de tenir-la prop, d’escoltar la seva remor, de contemplar-la, de notar-la. La seva fresca visió asserena l’esperit i relaxa el cos. Ja ho diu el vell adagi: l’aigua es font de vida… I de fons una melodia
Una sortida de sol, amb el dia fresc, acabat d’estrenar, el colors del cel són tendres, suaus… I de fons una melodía. I també una posta de sol amb el luxe de la barrija barreja de colors que a poc a poc es van fonent cap la grisor i la nit. L’aigua reflecteix i atrapa per uns instants tanta bellesa de la natura… I de fons una melodía.
Un element de vida, de plaer dels sentits: l’aigua; només podia estar unit a un altre plaer dels sentits: la música. Res millor que notes i notes unides en galanes melodies: sardanes! On flabiols, tamborí, tibles, tenores, trompetes, fiscorns, trombó i contrabaix emeten sons que parlen, que penetren a través de l’oïda, de la pell, dels ossos, fins el racó més íntim del nostre cos, alberg de l’esperit. Escoltades prop d’aigua, fan exclamar com Mn. Costa i Llovera: Oh! vida, oh! noble sort.
Hi ha composicions que reblen aquet pensament:
Del mestre Joaquim Serra la sardana Vora el rierol i les cançons Brollador gentil i Cançó del port.
Aigua avall de Saderra i Puigferrer. Per cert que aquest títol correspon també a un llibre de Josep Ma. Folch i Torres de la primera època, abans del Patufet i de les Pàgines viscudes.
N’he trobat que glossen les virtuts del líquid: com Aigua bona tenim de Camps i Comellas. Aigua de llana de Galdon i Arrué, Aigua del Montseny de Damunt i Ferré, Aigua picant de Casanovas i Gafarot.
Situacions agradables com: Peix a l’aigua de Xandrich i Crosas, El mirall d’aigua de Rigau i Poch, El remoreig de l’aigua de Medina, La cançó del lliri d’aigua de Catulí i Marquès, La font de la Bona Aigua de Segarra i Robert, La frescor de l’aigua d’Enric Ribas, L’aigua del meu riu de Cassanyes i Edo, Notes d’aigua de Pujolar i Jiménez, aquest darrer com si m’hagués endevinat la idea..
Agraeixo de tot cor al senyor Francesc Manaut info@sardanista.cat i al mestre Jesús Ventura de la comissió del centenari de Joaquim Serra, la valuosa informació que m’han facilitat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada